Pearl of Africa - Uganda


Album Uganda

Català:

Uganda, la perla d´Àfrica!
No se que m´ha agradat més, si els paissatges o la gent!
Primera parada Sipi Falls. Evitant caure als llocs turístics vaig conèixer al Jofre i vaig acampar al costat de casa seva, en un lloc absolutament preciós, al poble de Kaptogolo amb vistes al salt d´aigua. Quina gent més encandadora! de la tribu Savine.
Després; acampada a l´origen del Nil al llac Victoria. Acampada a Itanga; ràpids del Nil. Concert, bailoteo i festa a Kampala amb bons amics. Visita a 2 escoles rurals cap al nord. I relax al llac Bunyonyi al sud d´Uganda.

English:

Uganda, pearl of Africa!
I don´t know what I liked the most; the people or the landscapes!
First stop Sipi Falls. Avoiding turistic places I met Jofre and I camp next to his house in a gorgeous place in Kaptogolo village with the best view to the waterfall. So nice people! from Savine tribe.
After; camp next to the source of the Nile in Victoria lake. Camp in Itanga; waterfalls more nord in the Nile. Concert, dancing and party in Kampala with good friends. Visit to 2 rural schools north Kampala. And relax in lake Bunyonyi, south of Uganda.

Eldoret - Kenia

Album Eldoret


Català:

Eldoret.
Només arribar ja volia marxar, però sabia que hi hauria d´estar alguns dies. Al final després de 10 dies em va fer pena marxar.
Era el lloc on podria enviar el "carnet de passage" a Barcelona per fer-ne un de nou que m´haurien d´enviar de retorn. Algú em pot dir perquè collons no es pot renovar i ja està? També va ser temps per reposar el peu, vaig fer radiografies per assegur-me de que no tenia res trencat. Vaig arreglar varis problemes a la moto, vaig reestructurar-me l´equipatge ( sent un de sol, hi han coses que han canviat ). Vaig gravar músics. Vaig fer bons amics. Vaig anar a l´ església i a l´hotel ja em sentia com a casa.


English:

Eldoret.
Just arrived and I already wanted to leave, but I knew I would have to stay for some days. At the end after 10 days it was sat to leave.
It was the place where I could send the "carnet de passage" to Barcelona to make a new one that they would have to send me back. Someone can tell me why the hell can not be renewed and that´s it? It was also time to rest my foot, I did x-rays to make sure that there was nothing broken. I fixed several problems in the bike, I restructure my luggage (being a alone things have changed). I recorded musicians. I made good friends. I went to church and in the hotel I felt at home.

Turcana Lake


Album Turcana Lake

Català:

Jo ja tenia quasi decidit anar cap a Kenia pel costat oest del llac Turcana; només són 150km abans d´arribar a l´asfalt. Però el Mick i la Helen tenien clar que anaven per l´est i em vaig engrescar a anar amb ells amb una certa motivació i també por d´anar pel camí que vam començar amb el Jepi. Per altre banda millor no anar sol i encara millor si és amb bona companyia.

Podeu visitar el seu blog on hi ha una força detallada descripció de la nostre aventura junts.

Després de l´accident les motos les vaig deixar a la policia d´Omorate, amb la documentació signada com si ja haguéssim sortit del país. Patia per no tenir problemes per treure-les d´allà, sobretot per la moto del Jepi que la portaria a casa de la Donna i el Dick on es quedarà fins que li trobem un destí. Ells van ser els que em van ajudar a trobar un avió per poder portar al Jepi a un hospital ( perquè la companyia d´assegurances no va fer res ). Però tot va anar prou be, vam portar la moto ( sense papers d´importació ) a casa seva. La única dificultat va ser creuar el riu Omo en la seva barqueta, però ja saben com fer-ho. L´endemà al matí vam emprendre la gran aventura.
Va ser emocionant passar pel lloc on el Jepi va tenir l´accident. Hi vaig dedicar un minut de silenci. Els companys m´havien d´anar esperant degut a la meva extrema prudència. És un lloc espectacularment remot i vam tenir unes quantes dificultats. Algunes parts del camí son realment difícils; sorra, pedres, roderes gegants, creuament de rius, problemes de navegació ( no hi han cartells en els creuaments ), calor espatarrant, vent molt fort en camins molt complicats. A més a més no hi ha benzineres, ni bars, ni aigua, només algun poblet Dasanech i Turcana. Vaig arribar sec al primer lloc on tenien benzina.
Tot anava prou be fins que buscant el camí que porta cap al costat del llac en vam agafar un (que mirant-ho després crec que era el correcte). El camí tenia unes roderes gegants que m´obligaven a anar per dins intentant mantenir la direcció recta. Tot ell amb pedres enormes (pilotes de tenis) si em desviava era caiguda assegurada. I així va ser! quan ja estava a punt de deixar-ho corre.  La mala sort va ser que em va caure la moto sobre el peu, no em vaig trencar res, però el cop va ser gros. He de dir que en el moment em vaig espantar molt, patint de no haver-me fet mal de veritat. Això va passat potser a la meitat del camí ( el lloc més proper estava a molts kilòmetres en qualsevol direcció ).
Després de Maralal ens despedim; ells van cap a Nairobi i jo cap a Eldoret on renovaré el Carnet de Passage per poder continuar el viatge cap a Uganda.



English:

I already had almost decided to go to Kenya through the west side of lake Turcana. There is only 150km before reaching asphalt. But Mick and Helen they knew they were going through the east side. So that encourage my self to go with them, also with a certain motivation and afraid at the same time to go down the road that we started with Jepi. On the other hand better not going alone and even better if it's with good company.
You can visit his blog where there is a fairly detailed description of our adventure together.

After the accident I left the motorbikes in police in Omorate, with all documents signed as if they had left the country. He suffered from not having trouble getting them out there, especially for Jepi`s bike which I would take to Donna and Dick´s home where it will stay until we find her a target. They were the ones who helped me find a plane to take Jepi to an hospital (because the insurance company did nothing). But all went well, we brought the bike (paperless import) at his home. The only difficulty was crossing the Omo river in his little boat, but they know how to do it. Next morning we started the great adventure
It was exciting to go through the place where Jepi´s accident happened. I spent a minute of silence. My  companions had to wait me all the time due to my extreme driving caution. It is spectacularly remote place and had a few problems. Some parts of the road are really tough, sand, stone, huge ruts, crossing rivers, navigation problems (there are not signs crossings), crazy heat, strong wind in very complicated "roads". In addition there are not gas stations, no bars, no water, and only some little Dasanech and Turcana villages. I arrived completely dry to the first place where there was petrol.
All was going well enough until looking for the way that leads to the lake we took one very difficult way (after watching it that I think that it was the right one). The road had some huge ruts that makes me go inside trying to keep a straight direction. All it with huge stones (tennis balls size), if I was not strait I fall assured. And so it was! when I was about to give up. The bad luck was that I the bike fell on top of my foot, I did not break anything, but the blow was big. I must say that I was very afraid  that I didn´t really hurt myself.  This happened maybe half way (the closest place was many kilometres in either direction).
After Maralal we say goodbye, they head towards Nairobi and me to Eldoret where I renew the "Carnet de Passage" to continue the journey to Uganda.



Addis Abeba to Omorate


Album AddisAbeba-Omorate


Català:

Després de l´accident, del rescat i de que el Jepi marxés a Barcelona em vaig quedar a Addis Abeba en estat de xoc. Els 4 dies anteriors van ser molt intensos sobretot emocionalment. Em va costar situar-me. Va ser un canvi molt brusc; passar d´estar disfrutant un dels llocs més impressionants del viatge amb els meus companys a estar sol a la ciutat i les nostres motos a 1000 km. No sabia que fer. Només tenia clar que no volia tornar cap a Barcelona de seguida. Vaig pensar en varies alternatives, però la que menys tenia al cap era la de continuar el viatge en moto sòl.
Tot deprimit i pensatiu en un restaurant vaig conèixer al Jhon i al Miki. Musics d´una banda de reggae que estaven assajant allà a prop. Va ser el meu despertar! Ja tenia musics a qui gravar i el nostre projecte va ressuscitar. A més a més vaig fer bons amics. Es bo poder baixar de la moto per socialitzar-se una mica.

Uns dies més tard ens vam retrobar amb el Michael i la Helen, una parella anglesa que havíem conegut a Egipte i que anaven cap al sud per la mateixa ruta que volíem fer nosaltres. Vaig anar amb ells al seu cotxe fins a Omorate on havíem deixat les motos. Tot un plaer poder viatjar amb aquest parell.
Va ser molt interessant compartir la seva afició als ocells. Poder observar-los amb els binocles i després buscar-los al llibre i veure de quina especie es tractava. El Mick te un ull especial, vam veure un munt d´ocells!
Vam estar a Abidjatta-Shalla National Park on amb les motos no ens havien deixat entrar i vam voltar una mica per la zona de la vall de l´Omo, on hi viuen un munt de tribus. Basicament vam poder veure els Hamer, els Mursi i els Dasanech.


English:


After the accident, the rescue and that Jepi had left to Barcelona I stayed in Addis Ababa in state of shock. Previous 4 days were very intense especially emotionally. It took me some time to place myself. It was an abrupt change, from being enjoying one of the most amazing places of our trip with my colleagues, to be alone in the city 1000 km from our bikes . I did not know what to do. Only I knew I did not want to go back to Barcelona so soon. I thought of several alternatives, but the last one I had in mind was to continue the trip with the motorbike.
A bit depressed and pensive in a restaurant I met John and Miki. Musicians in a reggae band who were rehearsing near there. It was my wake! I had musicians to record and our project was resurrected. Also I made good friends. It's good to get off the bike to socialize a bit.

A few days later we met again with Michael and Helen, English couple we met in Egypt. They were going south along the same route we wanted to do. I went with them in their car to Omorate where we left the bikes. A pleasure to travel with them.
It was very interesting to share his passion for birds. To observe them with binoculars and then find them in the book and see which specie it was. Mick has a special eye, we saw a lot of birds!
We went to Abidjatta-Shalla National Park where we couldn´t go before with the bikes and we went around the area of ​​the Omo Valley, where many tribes live. Basically we saw Hamer, Mursi and Dasanech.

El Rescat

Rescat


Català :

Abans de començar un viatge com aquest, ja som conscients que poden passar coses, però fins que no passen, no ets conscient de la moguda.
Com sempre, aquestes coses passen en el pitjor lloc. En aquest cas la fractura es va produir al lloc més aïllat pel que havíem passat en tot el viatge, al llac Turkana, apunt d’entrar a Kenya.
El menys important és dir que vaig trigar 4 dies en arribar a la Vall d’Hebron a Barcelona i que pel camí em van intentar immobilitzar la cama 3 cops i que els analgèsics a Etiòpia són escasos. I  el realment important per mi a comentar, és la dignitat amb la que em viscut aquesta petita aventura del rescat i els agraïments que vull donar a un munt de gent que ha col·laborat en aquest procés, especialment al Marc i a l’Aureli, que no han patit un dolor físic, però si psicològic, per poder-me treure d’allí i fer-me arribar a Barcelona. La seva currada ha estat espectacular i a sobre lluitant contra l’ineficàcia de l’asseguradora. Altres noms a destacar entre tota la gent que han col·laborat, són els meus pares, la Rachel i l’Àlex, que són els que em cuiden i em transporten amb tota la paciència que això comporta.
Cal dir que l’experiència ha estat espectacular, que els amics en aquest tipus de viatge es fan per sempre, i que ja estic nerviós per recuperar la cama i tornar-hi, ja sigui a l’Àfrica o a qualsevol altre lloc que pugui ser interessant on l’aventura estigui assegurada.

Danakil i Sud d'Etiòpia




Català:

Des de Wukro vam decidir anar a visitar l’espectacular depressió del Danakil, però sense motos, per intentar cuidar la mecànica, així que vam contractar una empresa que ens hi va dur durant 4 dies. Sort que no vam anar amb les motos perquè el camí era infernal, entre sorra, roques i fang.
Poder veure un cràter amb la lava dins, és un tot espectacle natural i poder visitar les mines de sal on encara i per poc temps més, els Afars tallen, puleixen i carreguen camells i burros amb la sal en el que diuen el lloc més càlid de la terra, resulta increïble.
Quan per fi van decidir de marxar de Wukro i deixar als nostres nous amics, va ser com fer un salt al buit i tornar a la realitat del país. Ens vam arribar fins a Addis, sense passar ni per Djibouti ni per Lalibela, per qüestions de  temps, diners i d’intentar evitar massa turisme. Un cop a Addis vam entrar en un altre bombolla al Wim’s on estàvem molt còmodes i menjaven molt bé, excepte l’Aureli que s’escorria per la tassa del wàter.
Un cop amb el visat de Kenya, l’Aureli decideix fer uns dies més de descans i el Marc i el Jepi continuen ruta cap a la Vall del riu Omo, un cop més intentant evitar les zones més turístiques.
Aquí entrem en zones molt autèntiques on molta gent encara viu en tribus, amb una vida més senzilla i totalment en contacte amb la natura. Però mentre gaudíem de tot això i ja entrant a Kenya per una zona molt remota i que ens fascinava, va passar. Com sempre, en el lloc més remot i de la manera més “tonta”: caiguda de la moto sobre la cama dreta del Jepi i fractura de tíbia i peroné,....... L’aventura estava servida.

Wukro i Angel Olarán

Wukro i Angel Olaran


Català:

Hem volgut dedicar un apartat a una persona i a la seva passió.
Aquesta persona és l’Angel Olaran (Abba Malaku) un missioner que porta 20 anys a Wukro (Etiòpia), després d’estar 20 anys a Tanzania, dedicant la seva vida a donar un cop de mà a la gent més vulnerable, principalment als nens. L’estima que tenen aquests nens cap a ell, és infinita.
L’Angel, ha reforçat les nostres creences, que són: No creiem en cap religió, però si en algunes persones i els seus actes.
Ell mateix ens va ensenyar alguns dels projectes que están en marxa, amb la seva energía incombustible.
També volem agraïr a l’Angel i a tota la gent que ens vam rebre amb el braços oberts a Wukro, l’hopitalitat que van tenir amb nosaltres, on ens vam refer del cansament, la mala alimentació i el mal rotllo que ens estava entrant amb l’hostilitat d’alguns etíops.
Per més información podeu visitar la seva web: www.angelolaran.com