Català:
Des de Wukro vam
decidir anar a visitar l’espectacular depressió del Danakil, però sense motos,
per intentar cuidar la mecànica, així que vam contractar una empresa que ens hi
va dur durant 4 dies. Sort que no vam anar amb les motos perquè el camí era infernal,
entre sorra, roques i fang.
Poder veure un
cràter amb la lava dins, és un tot espectacle natural i poder visitar les mines de
sal on encara i per poc temps més, els Afars tallen, puleixen i carreguen
camells i burros amb la sal en el que diuen el lloc més càlid de la terra,
resulta increïble.
Quan per fi van
decidir de marxar de Wukro i deixar als nostres nous amics, va ser com fer un
salt al buit i tornar a la realitat del país. Ens vam arribar fins a Addis,
sense passar ni per Djibouti ni per Lalibela, per qüestions de temps, diners i d’intentar evitar massa
turisme. Un cop a Addis vam entrar en un altre bombolla al Wim’s on estàvem
molt còmodes i menjaven molt bé, excepte l’Aureli que s’escorria per la tassa
del wàter.
Un cop amb el
visat de Kenya, l’Aureli decideix fer uns dies més de descans i el Marc i el
Jepi continuen ruta cap a la Vall del riu Omo, un cop més intentant evitar les
zones més turístiques.
Aquí entrem en
zones molt autèntiques on molta gent encara viu en tribus, amb una vida més senzilla
i totalment en contacte amb la natura. Però mentre gaudíem de tot això i ja
entrant a Kenya per una zona molt remota i que ens fascinava, va passar. Com
sempre, en el lloc més remot i de la manera més “tonta”: caiguda de la moto
sobre la cama dreta del Jepi i fractura de tíbia i peroné,....... L’aventura
estava servida.
Veig que l'Erta Ale continua al seu lloc rugint com un drag que no troba la postura per dormir al seu cau!
ResponEliminaÀnim i recorda que el camí és la recompensa!
Si! veig que també l´has vist. Una de les coses més impressionants que mai he vist.
ResponEliminaQuan estaves allà al davant, no pensaves en que el drag potser podria tenir ganes d´ esternudar abans de dormir-se?
Gràcies.