Turcana Lake


Album Turcana Lake

Català:

Jo ja tenia quasi decidit anar cap a Kenia pel costat oest del llac Turcana; només són 150km abans d´arribar a l´asfalt. Però el Mick i la Helen tenien clar que anaven per l´est i em vaig engrescar a anar amb ells amb una certa motivació i també por d´anar pel camí que vam començar amb el Jepi. Per altre banda millor no anar sol i encara millor si és amb bona companyia.

Podeu visitar el seu blog on hi ha una força detallada descripció de la nostre aventura junts.

Després de l´accident les motos les vaig deixar a la policia d´Omorate, amb la documentació signada com si ja haguéssim sortit del país. Patia per no tenir problemes per treure-les d´allà, sobretot per la moto del Jepi que la portaria a casa de la Donna i el Dick on es quedarà fins que li trobem un destí. Ells van ser els que em van ajudar a trobar un avió per poder portar al Jepi a un hospital ( perquè la companyia d´assegurances no va fer res ). Però tot va anar prou be, vam portar la moto ( sense papers d´importació ) a casa seva. La única dificultat va ser creuar el riu Omo en la seva barqueta, però ja saben com fer-ho. L´endemà al matí vam emprendre la gran aventura.
Va ser emocionant passar pel lloc on el Jepi va tenir l´accident. Hi vaig dedicar un minut de silenci. Els companys m´havien d´anar esperant degut a la meva extrema prudència. És un lloc espectacularment remot i vam tenir unes quantes dificultats. Algunes parts del camí son realment difícils; sorra, pedres, roderes gegants, creuament de rius, problemes de navegació ( no hi han cartells en els creuaments ), calor espatarrant, vent molt fort en camins molt complicats. A més a més no hi ha benzineres, ni bars, ni aigua, només algun poblet Dasanech i Turcana. Vaig arribar sec al primer lloc on tenien benzina.
Tot anava prou be fins que buscant el camí que porta cap al costat del llac en vam agafar un (que mirant-ho després crec que era el correcte). El camí tenia unes roderes gegants que m´obligaven a anar per dins intentant mantenir la direcció recta. Tot ell amb pedres enormes (pilotes de tenis) si em desviava era caiguda assegurada. I així va ser! quan ja estava a punt de deixar-ho corre.  La mala sort va ser que em va caure la moto sobre el peu, no em vaig trencar res, però el cop va ser gros. He de dir que en el moment em vaig espantar molt, patint de no haver-me fet mal de veritat. Això va passat potser a la meitat del camí ( el lloc més proper estava a molts kilòmetres en qualsevol direcció ).
Després de Maralal ens despedim; ells van cap a Nairobi i jo cap a Eldoret on renovaré el Carnet de Passage per poder continuar el viatge cap a Uganda.



English:

I already had almost decided to go to Kenya through the west side of lake Turcana. There is only 150km before reaching asphalt. But Mick and Helen they knew they were going through the east side. So that encourage my self to go with them, also with a certain motivation and afraid at the same time to go down the road that we started with Jepi. On the other hand better not going alone and even better if it's with good company.
You can visit his blog where there is a fairly detailed description of our adventure together.

After the accident I left the motorbikes in police in Omorate, with all documents signed as if they had left the country. He suffered from not having trouble getting them out there, especially for Jepi`s bike which I would take to Donna and Dick´s home where it will stay until we find her a target. They were the ones who helped me find a plane to take Jepi to an hospital (because the insurance company did nothing). But all went well, we brought the bike (paperless import) at his home. The only difficulty was crossing the Omo river in his little boat, but they know how to do it. Next morning we started the great adventure
It was exciting to go through the place where Jepi´s accident happened. I spent a minute of silence. My  companions had to wait me all the time due to my extreme driving caution. It is spectacularly remote place and had a few problems. Some parts of the road are really tough, sand, stone, huge ruts, crossing rivers, navigation problems (there are not signs crossings), crazy heat, strong wind in very complicated "roads". In addition there are not gas stations, no bars, no water, and only some little Dasanech and Turcana villages. I arrived completely dry to the first place where there was petrol.
All was going well enough until looking for the way that leads to the lake we took one very difficult way (after watching it that I think that it was the right one). The road had some huge ruts that makes me go inside trying to keep a straight direction. All it with huge stones (tennis balls size), if I was not strait I fall assured. And so it was! when I was about to give up. The bad luck was that I the bike fell on top of my foot, I did not break anything, but the blow was big. I must say that I was very afraid  that I didn´t really hurt myself.  This happened maybe half way (the closest place was many kilometres in either direction).
After Maralal we say goodbye, they head towards Nairobi and me to Eldoret where I renew the "Carnet de Passage" to continue the journey to Uganda.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada