 |
| Album Sardine Run |
Català:
Cada any per aquestes dates bilions de sardines pugen per la costa sud-est de Sudàfrica "the wild coast" fins al sud de KwaZulu Natal seguint les fredes corrents del seu habitat a Cape Agulhas per reproduir-se.
No se sap del cert el perquè d´aquesta massiva i perillosa migració. Hi han varies teories, però com he pogut comprovar, dofins, taurons, ocells, balenes, tonyines i molts més ho saben i les segueixen en una gran bacanal. Els ocells les engoleixen senceres i s´omplen fins que no poden més, se´ls pot veure ja nedant amb dificultat de plens que estan.
Hi vaig anar dos dies. I van ser els dos millors dies de la temporada.
El primer dia després de tot el matí rebotant durament en el vot amb un vendaval i unes onades de por mentre un dels companys; ja de color groc tirant a verdós alimentava les sardines des de la borda, en Rob "el capità" ens va dir que havien de prendre una decisió de grup perquè semblava que teniem poques possibilitats de trobar res. Cares llargues; ningú va dir res ( a ningú li agrada pagar tants diners per marejar-se en el mar ). Els altres vaixells ja havien tornat a terra. De cop i volta trobem el que diuen "bait ball" ( pilota d´esquer ).
Aquesta pilota la "conduïen" els dofins fent bombolles o rodejant-les nedant al seu voltant. De sobte les sardines ( les que quedaven ) van fugir molt de pressa cap a les profunditats fins que les vem perdre de vista. Uns segons després tornaven a pujar fins a la superfície perseguides pels dofins i allà van ser durament atacades pels ocells. Impressionant el so que fan quan entren com bales dins l´aigua. Son capaços de bussejar fins a uns 15 metres.
Vem estar 68 minuts bussejant observant aquest fascinant l´espectacle.
El segon dia també vem trobar les sardines a última hora. Aquest com va ser força diferent. No hi havien dofins, però molts molts taurons, crec que tots eren Dusky Sharks. Probablement més de 200. Quan primer vaig entrar a l´aigua i vist desde dalt semblava l´estampat d´una catifa. Espectacular!!
En el festival també hi havien varis tipus de tonyina i desgraciadament després van arribar més vaixells amb superprofessionals fotògrafs amb càmeres immenses o també podriem anomenar-los mal educats sense respecte que van rodejar les sardines jo diria que més agressivament que els taurons. En aproximadament una hora i mitja no va quedar ni una trista sardina, només minúscules restes flotant per l´aigua.
Vull felicitar i publicitar al Rob i la Debbie per la seva professionalitat i experiència en aquest fenomen.
I agrair als companys per compartir les seves fotos i vídeos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada